07 de novembre, 2008

Buidant el pap...

Avui , un toc personal d’actualitat, que fa massa temps que no 'pocamandrejo'. Un toc fred, distant del garbuix emocional on, en realitat, navego aquests dies...

Sort?
M’ha passat una cosa que em sembla increïble. Amb una targeta de treure calerons nova de trinca, m’han donat un numero secret ALEATORI, per que el canviés pel que jo volgués. I, ostres! Era el meu número. El que hi volia posar. El meu PIN de sempre. No sé si córrer a comprar loteria....

Eleccions a Estats Units
La cobertura dels nostre mitjans de comunicació m’ha semblat excessiva i fora de lloc. Des de les primàries que mengem eleccions americanes tot el sant dia. Més d’un any!!! Diuen que el que passa allà ens afecta i molt. Si és cert, no som res. M’agradaria que ens afectessin, també , i molt, les coses que passen a altres llocs, a tots els llocs.

Obama:
No estic massa convençuda que amb Obama hagin de canviar gaires coses, però em fa molt feliç constatar que moltes coses han canviat perquè un home com ell pugui ser president dels Estats Units. La gran Amèrica, la que sovint detesto pel seu poder i influència de llarg abast (que no per la seva gent -que en conec pocs, per no dir cap-) , supera d’una vegada per totes (al menys aparentment...), la barrera de la integració racial . Una barrera que aquí Europa estem aixecant més que derruint. I és per pensar-ho. Volem passar per tot el que han passat els EEUU abans d’arribar a tenir un president negre?.. o sabrem anar per via directa, aprenent dels errors de la societat global com marcaria la saviesa de la llarga historia i cultura de la Vella Europa? Ni idea.

Crisi
Com més em miro i em remiro tot el tema, més tendeixo a pensar que hi ha gent molt mal parida pel món. Hi ha gent ( i dic gent, no dic situacions ni dic conjuntures, sinó gent, que crea situacions i conjuntures) que han fet un negoci propi de la societat. No tenen perdó de cap Déu ni de cap home.

Au! Ja l’he dita.
I la imatge?
No ve 'a cuento', però li puc fer venir: Buido el pap de cargols buits!

3 comentaris - afegiu-ne un!:

Ferran ha dit...

Això del número de la targeta ho trobo increïble; jo sí, compraria loteria. Qui sap! :-)

Pel que fa a la resta, no puc comentar res perquè coincideixo completament amb les teves opinions.

Salut!

zel ha dit...

Noia, el pin de la tarja...loteria, ja.
I pocamandrejant, no t'adones que et vas emprenyant?

Jo em declaro fora de la llei, i de l'estat. Au.

núria ha dit...

Si, Zel, m'adono que em vaig emprenyant i com que no m'agrada, crec que a partir d'ara evitaré els rampells d'aquest tipus al blog; mes que res, perquè per pair temes d'aquesta mena, no n'hi prou amb poca mandra!