Fa uns dos anys (com passa el temps!), vaig tenir ocasió de pujar al pirulí de telefònica de Girona. No era un dia net i clar com veieu a la panoràmica reduïda de sota, però la vista de la ciutat i el seu entorn més immediat, des d'aquest punt, val la pena. És una visió diferent que
, segons com, em fa veure Girona en una dimensió amiga, més petita i de límits abastables, horitzons coneguts i contorns desdibuixats. Potser sense aquells aires de grandesa que sovint se li dona des de fora. Pels ciutadans de Girona, aquesta torre de tele
comunicacions, al marge de la feina que pugui fer (que jo diria que és molt, molt, però molt, reduïda), no deixa de ser un pilot de formigó agressiu amb el paisatge, integrat a la nostre quotidianitat com a punt de referència. Ara, des que hi vaig pujar, tinc moltes ga
nes de tornar-hi. Potser un dia amb més sol, o un dia més gris, o un de més verd o un capvespre lluminós o amb diferent companyia, tan se val. Cada vista té mil moments únics per conquerir. És per això, que penso que és una autèntica llàstima que no s'hi pugui anar. I és que no s'hi pot anar: "Territori privat=territori comanche". M'agradaria molt que Telefònica o alguna altra iniciativa pública o privada trobés la manera d'obrir la porta lliurament d'aquest mirador privilegiat. Visitants no en faltarien; creieu-me si us dic que la instal·lació està totalment desaprofitada... Algú s'hi anima?
Fa uns dos anys (com passa el temps!), vaig tenir ocasió de pujar al pirulí de telefònica de Girona. No era un dia net i clar com veieu a la panoràmica reduïda de sota, però la vista de la ciutat i el seu entorn més immediat, des d'aquest punt, val la pena. És una visió diferent que, segons com, em fa veure Girona en una dimensió amiga, més petita i de límits abastables, horitzons coneguts i contorns desdibuixats. Potser sense aquells aires de grandesa que sovint se li dona des de fora. Pels ciutadans de Girona, aquesta torre de tele
comunicacions, al marge de la feina que pugui fer (que jo diria que és molt, molt, però molt, reduïda), no deixa de ser un pilot de formigó agressiu amb el paisatge, integrat a la nostre quotidianitat com a punt de referència. Ara, des que hi vaig pujar, tinc moltes ga
nes de tornar-hi. Potser un dia amb més sol, o un dia més gris, o un de més verd o un capvespre lluminós o amb diferent companyia, tan se val. Cada vista té mil moments únics per conquerir. És per això, que penso que és una autèntica llàstima que no s'hi pugui anar. I és que no s'hi pot anar: "Territori privat=territori comanche". M'agradaria molt que Telefònica o alguna altra iniciativa pública o privada trobés la manera d'obrir la porta lliurament d'aquest mirador privilegiat. Visitants no en faltarien; creieu-me si us dic que la instal·lació està totalment desaprofitada... Algú s'hi anima?
7 comentaris - afegiu-ne un!:
Vols dir que hi vas poder entrar, doncs, per una qüestió de feina o similar? Al començar a llegir el post entenia que s'hi podia accedir lliurement, per poder gaudir de les vistes sobre Girona. Si no és aquest el cas, efectivament, em sumo a la petició d'obertura de portes. Girona és preciosa des de terra, com deu ser des d'allà dalt!
llàstima d'espectacle tancat!
amb el que costa donar-te de baixa a telefònica i, per pujar a girona, sembla que també hi ha tots els obstacles
L'eliminat sóc jo! He escrit un disbarat... Deia que, com canvien les coses, de dins o de fora. De totes maneres, perquè han tancat les visites? Se sap? Vull dir, clar que deu ser propietat privada, però és estrany que no es plantegin treure'n un calerons...
Realment ha de ser una bona vista. Ja tens raó que no hauria de ser prohibit!
Jo sempre he pensat que m'agradaria pujar-hi! com t'ho vas fer?
Sí, jo hi vaig pujar per motius de feina. Vam anar-hi amb un responsable de Telefònica. No tinc ni idea de si fan visites gaire sovint o va ser una cosa molt excepcional. Es per investigar-ho... Qui sap!, tot pot ser que si comença molta gent a demanar-ho decideixin obrir el castell...
Publica un comentari a l'entrada