Aquesta foto és de fa poc més d'un any a Marràqueix, on vam constatar (sense entusiasme) l'arribada massiva de les botigues de roba globalitzada (mango, tradivarius, oakaidi, promod...etc), i de les seves propagandes. Podria ser, per tant, a moltes poblacions catalanes i molts altres llocs del món... Posats allà, no obstant, el contrast del mocador de la vianant i la desinhibició publicitària de la Pe, confosos en un mateix reflex sobre l'aigua, va seduir la meva càmera de fotografiar. No sé que buscava, no sé que vaig trobar, però trobo que la imatge té un punt interessant. Sovint les nostres ciutats es vesteixen de luxe amb fonts i estants d'aigua. L'aigua té això: fa bonic. En aquella plaça en construcció
(veure foto) , i en ple boom immobiliari ( ara no sé si al Marroc ja ha petat la bombolla, o encara crien grues...), em va semblar que alguna cosa no anava a l'hora i que aquell mirall d'aigua mentia, pintant com a bonica, l'estampa menys sensata de la globalització. És curiós com congelar una imatge amb la càmera de fotos porta un divertit exercici de reflexió perquè ara, la mateixa foto, vista des del sofà de casa m'ha portat més aviat a lloar la riquesa de la diversitat . Una imatge val més que mil paraules, precisament perquè de cada imatge, són moltes més de 1000, les paraules que en poden sortir. Mmmm, de moment, ho deixo amb aquestes 239.
Aquesta foto és de fa poc més d'un any a Marràqueix, on vam constatar (sense entusiasme) l'arribada massiva de les botigues de roba globalitzada (mango, tradivarius, oakaidi, promod...etc), i de les seves propagandes. Podria ser, per tant, a moltes poblacions catalanes i molts altres llocs del món... Posats allà, no obstant, el contrast del mocador de la vianant i la desinhibició publicitària de la Pe, confosos en un mateix reflex sobre l'aigua, va seduir la meva càmera de fotografiar. No sé que buscava, no sé que vaig trobar, però trobo que la imatge té un punt interessant. Sovint les nostres ciutats es vesteixen de luxe amb fonts i estants d'aigua. L'aigua té això: fa bonic. En aquella plaça en construcció (veure foto) , i en ple boom immobiliari ( ara no sé si al Marroc ja ha petat la bombolla, o encara crien grues...), em va semblar que alguna cosa no anava a l'hora i que aquell mirall d'aigua mentia, pintant com a bonica, l'estampa menys sensata de la globalització. És curiós com congelar una imatge amb la càmera de fotos porta un divertit exercici de reflexió perquè ara, la mateixa foto, vista des del sofà de casa m'ha portat més aviat a lloar la riquesa de la diversitat . Una imatge val més que mil paraules, precisament perquè de cada imatge, són moltes més de 1000, les paraules que en poden sortir. Mmmm, de moment, ho deixo amb aquestes 239. 
3 comentaris - afegiu-ne un!:
La globalització, com tot, té un vessant "còmode" (no et sents estrany enlloc) i avorrit (no et sents estrany enlloc!) alhora.
A la foto, la cara de la Cruz i la dona amb mocador semblen voler ignorar-se mútuament. És interessant :)
PS: La foto ampliada, la de la plaça, realment podria ser qualsevol de les nostres ciutats: McDonald's, Promod, Mango... No, no m'agrada aquesta globalització.
Aquest juliol passat vaig estar a Marraqueix i com bé dius els contrastos hi són. Només has d'entrar a qualsevol franqícia i mirar els venedors ( vestimenta , pentinats, etc) i els clients / clientes). Tot estava pengim penjam...edificis, carrers i de cop oasis de glamour enmig de la pols...T'adones que alguna cosa no stà al eu lloc..
Gràcies per la visita!
Jo tinc una amiga que té casa al Marroc, la seva parella és d'allà. I efectivament, els contrastos són terribles, però més que res, entre els qui han pogut accedir a la "riquesa" i els poblets i barris misèrrims. Bonica foto, si senyor!
Publica un comentari a l'entrada